caminant cap a un 9 any...

Fa temps que fem conya de que es inviable fer una anuari d'aquest any 2008. I no, no ho faré. Podria penjar fotos de tot lo que ha passat o fins i tot fer un video, pero no. No crec que poguéssim resumir tot aquest any amb fotos, i el video ja fa dies que esta publicat.
No em possare a parlar de totes les experiències que han passat, treient protagonista a la persona que més parla del món (no cal que dongui noms). No parlaré de comiats amb toro, no comiats, comiats sense nuvi, bodes (de tot tipus i colors), no-bodes (tampoc cal donar noms), funerals, canvis de feina, canvis de pis, amors, desamors, emancipacions, no-emancipacions (tampoc cal el nom), cotxes nous, predictors, viatges, ecografies, rutes gastronomiques, viatges, llunes de mel, rugby, agressions, dijous al Casal, aquest any sí, fútbol, feina, atur, crisis, chapabutxes, birres al Mollys, Victor, Alba, Marc, Naiara, Moises (concepte nou per alguns), carrets, biberons, insomni, jaqueca, running, Delibes, blog. No cal que faci cap resum perquè cadascú de la colla té el seu i per això us deixo una fulla en blanc perquè cadascú pugui escriure lo que volgui (Masse la teva ja la farem més gran).
Aquest any ha estat ple de histories, de tot tipus, bones, regulars, males, però al cap i a la fi totes importants. Lo important es poder continuar escribint aquestes histories de colla amb tot lo nou que ha de vindré.

Aquesta fulla en blanc també es una crida a tothom que no escriu a aquest blog a que ho faci. Es molt fàcil veritat Txema? Amb 15 minuts i mira lo que donen.

Com diu algun himne futbolístic "TOTS UNITS FEM FORÇA". Que aquest sentiment de colla no decaigui mai.

MOLT BONA ENTRADA D'ANY I ESPERO QUE D'AQUI 365 DIES TAMBÉ HAGUI DE DIR QUE ES INVIABLE FER UN ANUARI.

Per cert en certa manera he acabat fent una mica d'anuari.

Aqui acaba un viatge, aqui comença un viatge.

YES WE CANE

Galicia Canibal

Després de veure aquest video us aseguro que no aniré mai per Galicia en bicicleta. No se quina probabilitat hi ha de trobar-te aquesta unió de "niña del exorcista" i skin-head pero no ho probare.

Duathlon

Solitud

La meva situació sentimental i fins i tot laboral, fa que la solitud no sigui quelcom desconegut.
Pero la situació viscuda avui encara no estava registrada al llibre de la meva vida, veure una peli al cine amb tota la sala per a mi. No sé si serà la peli (la última de Bond), la hora (19:15h) o la crisi que omple boques i diaris. Aquesta sensació d'estar sol a una sala d'un cinema es bastant rara. Per un banda la solitud ja coneguda i la seguretat de que ningú t'emprenyara amb les crispetes o amb comentaris. Per un altre banda la sensació de que tot lo que envolta es teu, com si estiguesis a casa. Només em faltava el comanament a distancia per fer zapping i veure que foten a les altres sales.
No se si es una sensació recomenable, però no deixa de ser una sensació.

La peli molt correcta quan busques una peli del tipus "Cine 5 Estrelles". Es deixa veure i no has de pensar en res, que ja es molt.

Agur,